Imprimeix

Història de la Sardana

Posted in La Sardana

El seu origen és incert i molt antic. Sembla que és una dansa que com altres de la Mediterrània es ballava en cercle. Aquesta dansa es ballava al so d'un conjunt d'instruments rudimentaris, el flabiol i el tamborí, la xeremia i la cornamusa. Aquesta formació musical es deia cobla de tres quartans .

Va ser en Pep Ventura (1817-75) qui, l'any 1850 va ampliar i modernitzar la cobla, introduint-hi altres instruments, en especial la tenora, creada pel rossellonès Andreu Toron. Així mateix amb una sonoritat molt més rica, va allargar la sardana, convertint-la en l' actual sardana llarga.

Per a poder-la ballar és necessari un mínim coneixement. Es balla formant un cercle , preferentment format per parelles, amb les mans enllaçades. La sardana té unes sèries de "passos" anomenats tirades. D'aquests n'hi ha de curts i de llargs. Els curts es ballen amb les braços abaixats. Cada moviment de curts dura dos compassos, un puntejant i un fent el canvi de direcció. Els llargs es ballen amb els braços enlairats. Cada moviment de llargs dura quatre compassos, tres puntejant i un fent el canvi.

El dansaire ha de seguir el ritme marcat per la música. Quan aquesta és suau el ball és tranquil i planer. Quan la música s'anima el cos es comença a estirar, elevant-se mantenint sempre un peu a terra (aire). Finalment quan la música és forta o els músics toquen tots junts fem el mateix tipus de "passos", però saltant.

Normalment les sardanes ballades tenen 10 tirades. Comencen amb una introducció del flabiol i a continuació es ballen dues tirades de curts enllaçades sense parar i dues tirades de llargs també enllaçades entre elles. Després tornem a ballar dues tirades de curts i dues de llargs, però ja per separat cadascuna d'elles. Finalment arribem a les dues últimes tirades de llargs, anomenades de contrapunt perquè van precedides d'una introducció de flabiol semblant a l'inicial.

Per a executar bé el ball de la sardana, a més de conèixer la seva mecànica, cal saber com s'acaben cadascuna de les tirades., per això hem d'aprendre a comptar-la i a repartir-la. Comptar una sardana és saber el nombre de compassos dels quals consten les tirades de curts i llargs. El repartiment és el conjunt de regles que fem servir per a acabar correctament cada tirada.

Com totes les coses, repartir una sardana és molt difícil quan no se'n sap i força fàcil quan ja se'n té pràctica. A continuació, i en forma de quadres resum, teniu una guia, extreta del llibre "El Compàs", que us pot ajudar a començar entendre com es fa per a repartir bé tot tipus de sardanes, sigui quin sigui el tiratge, seguint el mètode anomenat empordanès, que és el més comú.