Imprimeix

Els Instruments de la Cobla

Posted in La Sardana

Cobla Baix Empordà Aplec de PalamósLa cobla és el conjunt instrumental que interpreta les sardanes i que està integrat per onze músics i vuit instruments diferents, quatre dels quals estan doblats per tal d'augmentar i equilibrar la potència del so. La distribució dels instruments manté un doble semblant al de l'orquestra simfònica: els instruments es disposen segons la seva freqüència, potència de so i material de construcció. Així d'esquerra a dreta es situen des dels més aguts als més greus, al primer esglaó els aeròfons de fusta (flabiol, tible i tenora) i el segon els aeròfons de metall (trompeta, trombó i fiscorn). El contrabaix se situa a l'extrem dret i el tamborí a l'esquerre.

Flabiol

Frederic GuissetInstrument de característiques molt simples, és constituït per un canó de fusta, d'una longitud de 10 a 35 cm. amb una embocadura i tot un seguit de forats.

Té un paper molt important a la cobla des del començament de la sardana, ja que serveix per interpretar l'introït i els contrapunts de la sardana.

Tamborí

Instrument derivat de la família dels timbals, però de dimensions reduïdes (d'uns 12cms de diàmetre).Resta lligat al braç esquerra del flabiolaire i s'acciona mitjançant la baqueta.

Tible

Instrument de vent, de característiques molt semblants a la tenora, però de dimensions més curtes. El seu to musical posseeix un picat més pronunciat i és afinat en fa.

Tenora

Instrument de vent construït amb fusta de ginjoler. És constituït per la canya, el tudell, el cos superior del cilindre, el cos inferior del cilindre i la campana que és de metall. Té unes tretze claus que fan els sons i és afinat en si bemoll.

Trompeta

Instrument de metall, té un mecanisme de pistons per tal d'executar totes les notes de l'escala. En ocasions, i per tal d'obtenir determinats sons, admet la sordina. La seva tonalitat sol ésser si bemoll.

Trombó

Instrument de metall, molt similar a la trompeta, encara que més llarg.
El seu so, es situa entre el fiscorn i la trompeta. És en do.

Fiscorn

Instrument de metall, de majors dimensions que la trompeta i el trombó. Té un mecanisme de cilindres que graduen el pas de l'aire. Les seves notes, de caràcter eminentment greu, adquireixen més volum que en el trombó.

Contrabaix

Instrument de corda, que es fan vibrar amb l'arquet o amb els dits. En aquest últim cas, rep el nom de "pizzicato". Actualment les cobles usen el contrabaix de tres cordes, encara que molts compositors empren notes més greus, que sols poden fer els de quatre cordes.

Imprimeix

Història de la Sardana

Posted in La Sardana

El seu origen és incert i molt antic. Sembla que és una dansa que com altres de la Mediterrània es ballava en cercle. Aquesta dansa es ballava al so d'un conjunt d'instruments rudimentaris, el flabiol i el tamborí, la xeremia i la cornamusa. Aquesta formació musical es deia cobla de tres quartans .

Va ser en Pep Ventura (1817-75) qui, l'any 1850 va ampliar i modernitzar la cobla, introduint-hi altres instruments, en especial la tenora, creada pel rossellonès Andreu Toron. Així mateix amb una sonoritat molt més rica, va allargar la sardana, convertint-la en l' actual sardana llarga.

Per a poder-la ballar és necessari un mínim coneixement. Es balla formant un cercle , preferentment format per parelles, amb les mans enllaçades. La sardana té unes sèries de "passos" anomenats tirades. D'aquests n'hi ha de curts i de llargs. Els curts es ballen amb les braços abaixats. Cada moviment de curts dura dos compassos, un puntejant i un fent el canvi de direcció. Els llargs es ballen amb els braços enlairats. Cada moviment de llargs dura quatre compassos, tres puntejant i un fent el canvi.

El dansaire ha de seguir el ritme marcat per la música. Quan aquesta és suau el ball és tranquil i planer. Quan la música s'anima el cos es comença a estirar, elevant-se mantenint sempre un peu a terra (aire). Finalment quan la música és forta o els músics toquen tots junts fem el mateix tipus de "passos", però saltant.

Normalment les sardanes ballades tenen 10 tirades. Comencen amb una introducció del flabiol i a continuació es ballen dues tirades de curts enllaçades sense parar i dues tirades de llargs també enllaçades entre elles. Després tornem a ballar dues tirades de curts i dues de llargs, però ja per separat cadascuna d'elles. Finalment arribem a les dues últimes tirades de llargs, anomenades de contrapunt perquè van precedides d'una introducció de flabiol semblant a l'inicial.

Per a executar bé el ball de la sardana, a més de conèixer la seva mecànica, cal saber com s'acaben cadascuna de les tirades., per això hem d'aprendre a comptar-la i a repartir-la. Comptar una sardana és saber el nombre de compassos dels quals consten les tirades de curts i llargs. El repartiment és el conjunt de regles que fem servir per a acabar correctament cada tirada.

Com totes les coses, repartir una sardana és molt difícil quan no se'n sap i força fàcil quan ja se'n té pràctica. A continuació, i en forma de quadres resum, teniu una guia, extreta del llibre "El Compàs", que us pot ajudar a començar entendre com es fa per a repartir bé tot tipus de sardanes, sigui quin sigui el tiratge, seguint el mètode anomenat empordanès, que és el més comú.